Arxiu de la categoria: Debat

A partir d’avui, xarxa i llibertat

Considerem imprescindible la retirada de la disposició final primera de la Llei d’Economia Sostenible pels següents motius:

1. Viola els drets constitucionals en els quals s’ha de basar un estat democràtic, especialment la presumpció d’innocència, llibertat d’expressió, privadesa, inviolabilitat domiciliària, tutela judicial efectiva, llibertat de mercat, protecció de consumidores i consumidors, entre d’altres.

2. Genera per a Internet un estat d’excepció en el qual la ciutadania serà tractada mitjançant procediments administratius sumaríssims reservats per l’Audiència Nacional a narcotraficants i terroristes.

3. Estableix un procediment punitiu “a la carta” per a casos en els quals els tribunals ja han manifestat que no constituïen delicte, implicant fins i tot la necessitat de modificar almenys 4 lleis, una d’elles orgànica. Açò comporta un canvi radical al sistema jurídic i una font d’inseguretat per al sector de les TIC (Tecnologia de la Informació i la Comunicació). Recordem, en aquest sentit, que l’intercanvi de coneixement i cultura a la xarxa és un motor econòmic important per a eixir de la crisi com s’ha demostrat àmpliament.

4. Els mecanismes preventius urgents dels quals disposa la llei i la judicatura són per a protegir a tota la ciutadania davant de riscos tan greus com els que afecten a la salut pública. El Govern de l’Estat pretén utilitzar aquests mateixos mecanismes de protecció global per a beneficiar interessos particulars enfront de la ciutadania. A més la normativa introduirà el concepte de “lucre indirecte”, és a dir: es pot tancar el bloc perquè “promocione” a un que “promociona” a un altre que vincula a un tercer que fa negocis presumptament il·lícits

5. Recordem que la propietat intel·lectual no és un dret fonamental contràriament a les declaracions del Ministre de Justícia, Francisco Caamaño. El que és un dret fonamental és el dret a la producció literària i artística.

6. D’acord amb les declaracions de la Ministra de Cultura, aquesta disposició s’utilitzarà exclusivament per a tancar 200 webs que presumptament estan atemptant contra els drets d’autor. Entenem que si aquest és l’objectiu de la disposició, no és necessària, ja que amb la legislació actual existeixen procediments que permeten actuar contra webs, fins i tot amb mesures cautelars, quan presumptament s’estiga incomplint la legalitat. Per la qual cosa no queda sinó recelar de les veritables intencions que la motiven ja que l’única cosa que afig a la legislació actual és el fet de deixar la ciutadania en una situació de greu indefensió jurídica a l’entorn digital.

7. Finalment considerem que la proposta del govern no només és un malbaratament de recursos sinó que serà absolutament ineficaç en els seus presumptes propòsits i deixa clara l’absoluta incapacitat per part de l’executiu d’entendre els temps i motors de l’Era Digital.

La disposició és una concessió més a la vella indústria de l’entreteniment en detriment dels drets fonamentals de la ciutadania en l’era digital.

La ciutadania no pot permetre de cap manera que seguisquen els intents de vulnerar drets fonamentals de les persones, sense la deguda tutela judicial efectiva, per a protegir drets de menor rang com la propietat intel·lectual. Aquesta circumstància ja va ser aclarida amb el dictat d’inconstitucionalitat de la llei Corcuera (o “llei de la puntada en la porta”). El Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet, signat per més de 200.000 persones, ja va avançar la reacció i demandes de la ciutadania abans la perspectiva inacceptable del govern.

Per a impulsar un definitiu canvi de rumb i coordinar una resposta conjunta, el 9 de gener s’ha constituït la “Xarxa Sostenible” una plataforma representativa de tots els sectors societat civil afectats. L’objectiu és iniciar una ofensiva per a garantir una regulació de l’entorn digital que permeta expressar tot el potencial de la Xarxa i de la creació cultural respectant les llibertats fonamentals.

En aquest sentit, reconeixem com a referència per al desenvolupament de l’era digital, la Carta per a la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement, un document de síntesi elaborat per més de 100 experts de 20 països que arreplega els principis legals fonamentals que han d’inspirar aquest nou horitzó.

En particular, considerem que en aquests moments és especialment urgent la implementació per part de governs i institucions competents, dels següents aspectes arreplegats en la Carta:

1. Els artistes com tots els treballadors han de poder viure del seu treball (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf B. “Estímul de la creativitat i la innovació”, de la Carta);

2. La societat necessita per al seu desenvolupament d’una xarxa oberta i lliure (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf D, “Accés a les infraestructures tecnològiques”, de la Carta);

3. El dret a cita i el dret a compartir han de ser potenciats i no limitats com a fonament de qualsevol possibilitat d’informació i constitutiu de tot coneixement (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf A, “Drets en un context digital”, de la Carta);

4. La ciutadania ha de poder gaudir lliurement dels drets exclusius dels béns públics que es paguen amb els seus diners, amb els diners publics (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf C, “Coneixement comú i domini públic”, de la Carta);

5. Considerem necessària una reforma en profunditat del sistema de les entitats de gestió i l’abolició del cànon digital (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf B, “Estímul de la creativitat i la innovació”, de la Carta).

Per tot això avui s’inicia la campanya INTERNET NO SERÁ OTRA TV i es duran a terme diverses accions ciutadanes durant tot el període de la presidència espanyola de la UE. Considerem particularment importants en el calendari de la presidència de torn espanyola el II Congrés d’Economia de la Cultura (29 i 30 de març a Barcelona), Reunió Informal de ministres de Cultura (30 i 31 de març a Barcelona) i la reunió de ministres de Telecomunicacions (18 a 20 d’abril a Granada).

La Xarxa té previst reunir-se amb representants nacionals i internacionals de partits polítics, representants de la cultura i delegacions diplomàtiques.

Signat Xarxa Sostenible

La Xarxa Sostenible som tots. Si vols adherir-te a aquest text, copia’l i difon-lo.

El futur del programari lliure

Després de sentir uns rumors segons els quals GNOME podria començar a integrar elements privatius, en Pau fa una interessant reflexió sobre el futur i el sentit del programari lliure:

(…) si GNU/Linux no continuara sent el més lliure possible… la comunitat continuaria sent tan activa i extensa? (…)

(…) La diferència és que amb el programari lliure decidim nosaltres, i amb el programari privatiu decideixen altres per nosaltres (i a sobre hem de donar les gràcies) (…)

Llegiu el text complet.

Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d’Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert en l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial -un organisme depenent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i ralentint la seva projecció internacional.
4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentemente de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar altre model.
6. Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.
7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà segueixi sent lliure.
8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que pugui produir-se, com marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. En democràcia les lleis i les seves modificacions han d’aprovar-se després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per diversos autors, és obert i necessari. Suma’t a ell i difon-lo per Internet.

“Si no saben com arreglar-ho, siusplau, deixin d’espatllar-ho”

Gràcies a Fogonazos he pogut reviure el 3 de juny de 1992, quan una nena de 12 anys anomenada Severn Suzuki va fer un discurs als mandataris de Nacions Unides durant una sessió de la Cimera de la Terra de Rio. Aquelles paraules continuen tenint una gran força a dia d’avui.

Espanya deixa les coses clares

Avui em permeto la llibertat d’utilitzar una curta editorial de Sobirania i Progrés, que m’ha agradat per la seva visió des del realisme i no tant des de l’idealisme. Una ràpida reflexió amb la que perdre-hi uns minuts del nostre estressant dia a dia.

"Sovint ens queixem que els catalans ens emmirallem excessivament en el País Basc, la realitat del qual poc o res té a veure amb la nostra. I sens dubte la queixa té la seva raó de ser. Però, per una vegada, el que acaba de passar en relació al País Basc té un impacte directe sobre nosaltres com a nació: el Tribunal Constitucional espanyol ha prohibit la consulta que el lehendakari Ibarretxe pretenia adreçar al seu poble sobre el conflicte basc. Tot i no ser vinculant, el TC assegura que aquest detall és "completament irrellevant", que la consulta suposa una amenaça a la sobirania espanyola i que aquesta és intocable. És a dir, que ni tan sols per preguntar-se a ells mateixos el que volen tenen les mans lliures, els bascos. A més de nega’ls-hi el dret de decidir, li neguen als seus governants el dret a preguntar. Una lliçó que ens ensenya, un cop més, que Espanya no és el Regne Unit ni Canadà, i que la independència només es podrà plantejar en el marc d’una confrontació democràtica amb l’Estat. Dues coses seran imprescindibles en aquest sentit: tenir una majoria social favorable a la sobirania i disposar d’aliats internacionals. El lehendakari i el nacionalisme basc ja estan mans a l’obra en una cosa i en l’altra. El sobiranisme català treballa de valent per consolidar una majoria social a favor de la sobirania, però ha d’establir com a prioritària la tasca d’internacionalitzar el cas català. I ens corre presa, perquè Espanya ja ha deixat clar el que pensa."

S’acaba el petroli

Ja fa temps que ens arriben les primeres alertes, però no ha estat fins aquest any que els mitjans de comunicació han volgut que ens comencem a preocupar per aquest tema. Un documental del 30 minuts ho explicava bastant bé, el petroli s’acaba i no tenim gaire marge de maniobra quan estem parlant de la principal font d’energia.

Recomano el següent escrit, ben documentat, per entendre millor la situació. Catastrofista o realista?

Se acaba el petroleo de Roberto Canogar

Les ciutats prohibides de la Xina olímpica

20080803_xina.jpg

Normalment ignoro els Jocs Olímpics per desinterès, però aquest cop tinc motius per posissionar-me en contra i lluitar activament perquè tothom sàpiga què és realment la Xina actual. Un estat que es fa dir comunista, però que a la pràctica en té ben poc. Un estat que vulnera drets humans i la llibertat d’expressió sense que la resta del món hi faci res, més aviat al contrari, i tot per interessos econòmics.

Vist a Xataka Foto:

“Ybarra acaba de publicar su último trabajo, un reportaje sobre la cara oculta de China, en el que nos muestra la realidad de las poblaciones que sufren los efectos colaterales del crecimiento económico del gigante asiático.

Las consecuencias de la contaminación y el impacto ambiental de la industrialización son ya un secreto a voces que el gobierno chino no consigue acallar: Niños con malformaciones en Hongwei, grietas humeantes en las tuberías de vapor de los barrios residenciales de Jilin, vertidos de benceno en el ríp Songhua, etc. (…)”

El reportatge “Las ciudades prohibidas de la China Olímpica”