Arxiu de la categoria: Geek

Error: Windows 10 / 8.1 & Sleep / Atura temporalment / Suspender

English version

Since I updated from Windows 8 to Windows 8.1 (Updated: the same happens with Windows 10) I can’t Sleep my PC (the system shuts down but restarts immediately), and after some days searching I found the solution. I read about many other people with the same problem, so I hope this fix will work for them too. If you ask to Microsoft they say that you have some outdated controllers, in my case the mainboard Asus P5Q3, so it’s an Asus fault. That’s not true.

In my case the solution was to disable certain devices to wake the computer. Try opening a command prompt as administrator and type powercfg -devicequery wake_armed. If appears the devices “HID Keyboard Device” or “HID-compilant mouse” you have to disable them to wake the computer.

To do this, click Start, type device manager in the Start Search box, and then click Device Manager. Locate and then double-click the device that you want to disable or to enable. On the Power Management tab, click to clear or click to select the Allow this device to wake the computer check box as needed (more info here)

Repeat the command powercfg -devicequery wake_armed and these devices won’t appear now. After that you can Sleep your computer again!

Versión en castellano

Desde que actualicé de Windows 8 a Windows 8.1 (Actualizado: lo mismo pasa con Windows 10) no puedo Suspender mi PC (se para per vuelve a reiniciarse de inmediato), y después de varios días buscando por fin he encontrado la solución. En foros he encontrado muchas otras personas con el mismo problema, así que espero que pueda ser de utilidad a alguien más. Si preguntas a Microsoft por este problema te dicen que tienes algún controlador no adaptado a Windows 8.1, en mi caso el de la placa base Asus P5Q3, así que es un fallo de Asus. Esto no es así.

En mi caso la solución ha sido deshabilitar la posibilidad de despertar el ordenador de algunos dispositivos. Abre un símbolo de sistema CMD como administrador y ejecuta el comando powercfg -devicequery wake_armed. Si aparecen los dispositivos “HID Keyboard Device” or “HID-compilant mouse” tienes que quitarles los permisos para despertar el ordenador.

Para ello, haz clic en Inicio, escribe Administrador de dispositivos en el cuadro Iniciar búsqueda y, a continuación, haz clic en Administrador de dispositivos. Busca y haz doble clic en el dispositivo que deseas deshabilitar. En la ficha Administración de energía, haz clic para desactivar la casilla de verificación Permitir a este dispositivo activar el equipo según sea necesario (más información aquí).

Vuelve a ejecutar el comando powercfg -devicequery wake_armed i los dos dispositivos antes mencionados ya no deberían aparecer. ¡Después de esto podrás volver a Suspender tu ordenador de nuevo!

Versió en català

Des que vaig actualitzar de Windows 8 a Windows 8.1 (Actualitzat: el mateix passa amb Windows 10) no puc “Aturar temporalment” el meu PC (s’atura per tornar-se a reiniciar immediatament), i després de diversos dies buscant per fi he trobat la solució. En fòrums he trobat moltes altres persones amb el mateix problema, així que espero que pugui ser d’utilitat a algú més. Si preguntes a Microsoft per aquest problema et diuen que tens algun controlador no adaptat a Windows 8.1, en el meu cas el de la placa base Asus P5Q3, així que és un error d’Asus. I no és així.

En el meu cas la solució ha estat desactivar la possibilitat de despertar l’ordinador d’alguns dispositius. Obre un símbol de sistema CMD com a administrador i executa la comanda powercfg -devicequery wake_armed. Si apareixen els dispositius “HID Keyboard Device” or “HID-compilant ratolí” has de treure els seus permisos per despertar l’ordinador.

Per a això, feu clic a Inici, escriu Administrador de dispositius al quadre Iniciar la cerca i, a continuació, fes clic a Administrador de dispositius. Cerca i fes doble clic al dispositiu que vols desactivar. A la fitxa Administració d’energia, fes clic per desactivar la casella de selecció Permet a aquest dispositiu activar l’equip segons sigui necessari (més informació aquí).

Torna a executar la comanda powercfg -devicequery wake_armed i els dos dispositius abans esmentats ja no haurien d’aparèixer. ¡Després d’això podràs tornar a Suspendre teu ordinador de nou!

El futur del programari lliure

Després de sentir uns rumors segons els quals GNOME podria començar a integrar elements privatius, en Pau fa una interessant reflexió sobre el futur i el sentit del programari lliure:

(…) si GNU/Linux no continuara sent el més lliure possible… la comunitat continuaria sent tan activa i extensa? (…)

(…) La diferència és que amb el programari lliure decidim nosaltres, i amb el programari privatiu decideixen altres per nosaltres (i a sobre hem de donar les gràcies) (…)

Llegiu el text complet.

iPhone, val la pena?

Als que estan interessats en l’iPhone, potser abans haurien de pensar en tot el que té i no els pot agradar. En aquest enllaç expliquen què és l’iPhone.

Maoisme digital

El segon text del que parlava és el següent: Maoisme digital (en anglès). [Traducció al castellà: 1a part2a part].

Amb tota humilitat intentaré explicar la meva opinió sobre el que
exposa el provocador Jaron Lanier, al qual crec que tot aquest “nou”
món l’ha agafat una mica per sorpresa.

Si entrem en la ridícula comparació de casos específics, com ho fa
comparant la Wikipedia amb els blogs personals, suposo que si conegués mitjans de comunicació com ‘Antena 3’ l’hauria esmentat al seu article com un ideal: té aquest toc personal sobre la  informació i d’autoria que tant li agrada 😉 En fi, entrem en matèria…

“(…) difícilmente es una amenaza a la autoría, pero una acumulación
de capas puede crear una niebla oscura de sinsentido, y ese es otro
asunto. (…) la tendencia ha sido remover la esencia de la gente, de
modo de llegar a simular (…) la apariencia de que el contenido emerge desde la web, como si ésta nos hablara como un oráculo supernatural.”

Mostra l’obsessió per l’autoria i l’individualisme, quan de fet crec
que és precisament això el que no existeix tot i l’etern intent
d’imposar-nos-ho. Les idees pròpies no són pures, sinó el resultat de
les influències i percepcions que ens envolten. Així, inconscientment,
el que jo escric té l’origen en el que han escrit altres persones, al
mateix temps que altres individus s’alimentaran, positiva o
negativament, d’aquestes paraules. D’alguna manera es podria fer un símil amb la definició d’energia: les opinions -les personalitats,
idees, …- ni es creen ni es destrueixen, evolucionen. Intentar
ridiculitzar i amagar això darrera l’idea d’un “oráculo supernatural” o
“mente colmena” ho trobo un error i un pobre recurs. Així doncs si que existeixen els ‘generadors d’opinions’, els canals d’intercanvi
d’informació i per tant d’enriquiment. I si, avui en dia el millor
exemple és la Web. L’individualisme no és més que la unitat mínima de mesura del col·lectivisme, ara molt potenciada per la facilitat de comunicació que ens proporciona Internet.

Per exemple, compara els articles d’un diari o una font d’informació
privada amb els nous sistemes d’enllaços com Digg o Meneame. Critica el fet que des d’aquests últims, abans d’arribar a l’article original, has de passar per multitud de pàgines, ‘articles menors’ i opinions anònimes. Jo crec que precisament seguir aquest camí és el que ens enriqueix i ens dóna més perspectiva sobre el fet que s’explica, que no pas llegint el que una sola persona o editorial va entendre.

Potser tot bé de la sempre odiosa necessitat de responsabilitzar a una persona, un individu, sobre un fet. L’arrel en aquest cas no prové
d’una llavor, sinó de moltes i de tota la nostra història.

Precisament les polítiques d’extrema dreta i esquerra que esmenta, són les que més utilitzen aquest filtre i ús personalitzat de la
informació. Ara aquesta circula més lliure que mai gràcies als nous
mitjans, i tot i que això comporta perills, ens permet enriquir-nos i
crear la nostra pròpia posició sobre els fets que ens envolten. Sempre preferiré la llibertat tot i que comporti el perill d’equivocar-me, a la opinió única i ‘inequívoca’.

En tot cas continuaran convivint els dos sistemes; els tradicionals,
com l’enciclopèdia britànica, i els nous sorgits de les noves demandes i possibilitats de la societat d’informació, com la Wikipedia. I el que és millor per nosaltres és que s’enriquiran mútuament i en sortirem tots beneficats.

Val la pena destacar les interessants respostes que ha despertat aquest article d’opinió a: http://www.edge.org/discourse/digital_maoism.html. Alguns fragments:

“Networked-based, distributed, social production, both individual and cooperative, offers a new system, alongside markets, firms,
governments, and traditional non-profits, within which individuals can engage in information, knowledge, and cultural production. This new modality of production offers new challenges, and new opportunities. It is the polar opposite of Maoism.” Yochai Benkler

“Wikipedia isn’t great because it’s like the Britannica. The Britannica
is great at being authoritative, edited, expensive, and monolithic.
Wikipedia is great at being free, brawling, universal, and
instantaneous.” Cory Doctorow

“This rich context, attached to many Wikipedia articles, is known as a “talk page.” The talk page is where the writers for an article hash out their differences, plan future edits, and come to agreement about tricky rhetorical points. This kind of debate doubtless happens in the New York Times and Britannica as well, but behind the scenes. Wikipedia readers can see it all, and understand how choices were made.” Fernanda Viegas & Matthew Wattenberg

Quimiotaxis

Recentment m’han passat dos textos que aprofitaré per citar. El primer: Quimiotaxis

Interessant perspectiva! Agradable i enriquidora lectura després de la
qual mires el món amb uns altres ulls 🙂

Però ja sabeu que a vegades m’agrada donar la volta a les coses, ni que
sigui per suscitar una mica de debat… 😉 Al final parla de
‘perdurabilidad’, ‘autoperpetuar’ i ‘mejorarse a si mismo’. Així quin
sentit té el Big Bang? I quin sentit tindrà el pròxim Big Bang? Em
refereixo a la teoria de que l’univers és contrau i s’expandeix
contínuament. Potser s’expandeix mentre es va autoconeixent, i quan ja
ho sap tot ho fa desaparèixer? Perquè? No li agrada el que veu? No hi
veu solució i decideix tornar a començar? Infinites perspectives 😛

Per altra banda m’ha fet gràcia, i fins i tot m’ha sorprès, veure que
l’autor és de Trujillo, un poble amb gent no massa il•luminada i més
aviat tancada i hostil. Segurament per la impossibilitat de
comunicar-s’hi és capaç d’aïllar-se i escriure de manera tan
enriquidora com ho fa en aquest article. Això si, el poble és preciós i
la posta de sol sobre els camps d’Extremadura molt inquietant; segur
que l’ajuden a inspirar-se!

Navengant per la xarxa (I)

Primer d’una sèrie de reculls sobre enllaços interessants o curiosos que he trobat navegant per la xarxa.

Sci-Fi Promo – Human Suit > Un simpàtic i treballat anunci de Sci-Fi.

My animated world > Fantàstica i freak animació utilitzant stop motion.

I ara ens hem de posar més seriosos.

De la amistad y el amor: el Egoísmo > Una interessant reflexió de lectura molt recomanada sobre l’egoisme inherent en les persones. Personalment el text s’acosta molt a les meves pessimistes tesis sobre la humanitat i el seu poc futur com a comunitat.

The World’s Top Brands > Estudi sobre les 100 marques comercials més influents del món.