Dimas . cat / Blog El Blog d'en Dimas

Amb tota humilitat intentaré explicar la meva opinió sobre el que
exposa el provocador Jaron Lanier, al qual crec que tot aquest "nou"
món l'ha agafat una mica per sorpresa.

Si entrem en la ridícula comparació de casos específics, com ho fa
comparant la Wikipedia amb els blogs personals, suposo que si conegués
mitjans de comunicació com 'Antena 3' l'hauria esmentat al seu article
com un ideal: té aquest toc personal sobre la informació i d'autoria
que tant li agrada En fi, entrem en matèria...

"(...) difícilmente es una amenaza a la autoría, pero una acumulación
de capas puede crear una niebla oscura de sinsentido, y ese es otro
asunto. (...) la tendencia ha sido remover la esencia de la gente, de
modo de llegar a simular (...) la apariencia de que el contenido emerge
desde la web, como si ésta nos hablara como un oráculo supernatural."

Mostra l'obsessió per l'autoria i l’individualisme, quan de fet crec
que és precisament això el que no existeix tot i l'etern intent
d'imposar-nos-ho. Les idees pròpies no són pures, sinó el resultat de
les influències i percepcions que ens envolten. Així, inconscientment,
el que jo escric té l'origen en el que han escrit altres persones, al
mateix temps que altres individus s'alimentaran, positiva o
negativament, d'aquestes paraules. D'alguna manera es podria fer un
símil amb la definició d'energia: les opinions -les personalitats,
idees, ...- ni es creen ni es destrueixen, evolucionen. Intentar
ridiculitzar i amagar això darrera l'idea d'un "oráculo supernatural" o
"mente colmena" ho trobo un error i un pobre recurs. Així doncs si que
existeixen els 'generadors d'opinions', els canals d'intercanvi
d'informació i per tant d'enriquiment. I si, avui en dia el millor
exemple és la Web. L'individualisme no és més que la unitat mínima de
mesura del col•lectivisme, ara molt potenciada per la facilitat de
comunicació que ens proporciona Internet.

Per exemple, compara els articles d'un diari o una font d'informació
privada amb els nous sistemes d'enllaços com Digg o Meneame. Critica el
fet que des d'aquests últims, abans d'arribar a l'article original, has
de passar per multitud de pàgines, 'articles menors' i opinions
anònimes. Jo crec que precisament seguir aquest camí és el que ens
enriqueix i ens dóna més perspectiva sobre el fet que s'explica, que no
pas llegint el que una sola persona o editorial va entendre.

Potser tot bé de la sempre odiosa necessitat de responsabilitzar a una
persona, un individu, sobre un fet. L'arrel en aquest cas no prové
d'una llavor, sinó de moltes i de tota la nostra història.

Precisament les polítiques d'extrema dreta i esquerra que esmenta, són
les que més utilitzen aquest filtre i ús personalitzat de la
informació. Ara aquesta circula més lliure que mai gràcies als nous
mitjans, i tot i que això comporta perills, ens permet enriquir-nos i
crear la nostra pròpia posició sobre els fets que ens envolten. Sempre
preferiré la llibertat tot i que comporti el perill d'equivocar-me, a
la opinió única i 'inequívoca'.

En tot cas continuaran convivint els dos sistemes; els tradicionals,
com l'enciclopèdia britànica, i els nous sorgits de les noves demandes
i possibilitats de la societat d'informació, com la Wikipedia. I el que
és millor per nosaltres és que s’enriquiran mútuament i en sortirem
tots beneficats.

Val la pena destacar les interessants respostes que ha despertat aquest
article d'opinió a: http://www.edge.org/discourse/digital_maoism.html.
Alguns fragments:

Networked-based, distributed, social production, both individual and
cooperative, offers a new system, alongside markets, firms,
governments, and traditional non-profits, within which individuals can
engage in information, knowledge, and cultural production. This new
modality of production offers new challenges, and new opportunities. It
is the polar opposite of Maoism.
— Yochai Benkler

Wikipedia isn't great because it's like the Britannica. The Britannica
is great at being authoritative, edited, expensive, and monolithic.
Wikipedia is great at being free, brawling, universal, and
instantaneous.
— Cory Doctorow

Interessant perspectiva! Agradable i enriquidora lectura després de la
qual mires el món amb uns altres ulls

Però ja sabeu que a vegades m'agrada donar la volta a les coses, ni que
sigui per suscitar una mica de debat... Al final parla de
'perdurabilidad', 'autoperpetuar' i 'mejorarse a si mismo'. Així quin
sentit té el Big Bang? I quin sentit tindrà el pròxim Big Bang? Em
refereixo a la teoria de que l'univers és contrau i s'expandeix
contínuament. Potser s'expandeix mentre es va autoconeixent, i quan ja
ho sap tot ho fa desaparèixer? Perquè? No li agrada el que veu? No hi
veu solució i decideix tornar a començar? Infinites perspectives