Dimas . cat / Blog El Blog d'en Dimas

“Si no saben com arreglar-ho, siusplau, deixin d’espatllar-ho”

Gràcies a Fogonazos he pogut reviure el 3 de juny de 1992, quan una nena de 12 anys anomenada Severn Suzuki va fer un discurs als mandataris de Nacions Unides durant una sessió de la Cimera de la Terra de Rio. Aquelles paraules continuen tenint una gran força a dia d'avui.

Espanya deixa les coses clares

Avui em permeto la llibertat d'utilitzar una curta editorial de Sobirania i Progrés, que m'ha agradat per la seva visió des del realisme i no tant des de l'idealisme. Una ràpida reflexió amb la que perdre-hi uns minuts del nostre estressant dia a dia.

"Sovint ens queixem que els catalans ens emmirallem excessivament en el País Basc, la realitat del qual poc o res té a veure amb la nostra. I sens dubte la queixa té la seva raó de ser. Però, per una vegada, el que acaba de passar en relació al País Basc té un impacte directe sobre nosaltres com a nació: el Tribunal Constitucional espanyol ha prohibit la consulta que el lehendakari Ibarretxe pretenia adreçar al seu poble sobre el conflicte basc. Tot i no ser vinculant, el TC assegura que aquest detall és "completament irrellevant", que la consulta suposa una amenaça a la sobirania espanyola i que aquesta és intocable. És a dir, que ni tan sols per preguntar-se a ells mateixos el que volen tenen les mans lliures, els bascos. A més de nega'ls-hi el dret de decidir, li neguen als seus governants el dret a preguntar. Una lliçó que ens ensenya, un cop més, que Espanya no és el Regne Unit ni Canadà, i que la independència només es podrà plantejar en el marc d'una confrontació democràtica amb l'Estat. Dues coses seran imprescindibles en aquest sentit: tenir una majoria social favorable a la sobirania i disposar d'aliats internacionals. El lehendakari i el nacionalisme basc ja estan mans a l'obra en una cosa i en l'altra. El sobiranisme català treballa de valent per consolidar una majoria social a favor de la sobirania, però ha d'establir com a prioritària la tasca d'internacionalitzar el cas català. I ens corre presa, perquè Espanya ja ha deixat clar el que pensa."

S’acaba el petroli

Ja fa temps que ens arriben les primeres alertes, però no ha estat fins aquest any que els mitjans de comunicació han volgut que ens comencem a preocupar per aquest tema. Un documental del 30 minuts ho explicava bastant bé, el petroli s'acaba i no tenim gaire marge de maniobra quan estem parlant de la principal font d'energia.

Recomano el següent escrit, ben documentat, per entendre millor la situació. Catastrofista o realista?

Se acaba el petroleo de Roberto Canogar

Geroge Galloway, un altre punt de vista

En aquest contundent vídeo apareix Galloway en una entrevista feta l'estiu del 2006 per SKY News. Val la pena escoltar aquest punt de vista que poques vegades podem veure reflectit als nostres mitjans de comunicació.

George Galloway és un membre experimentat del Parlament britànic, líder del partit Respect, i un gran activista per la pau i l'entesa entre Occident i el món àrab i musulmà.

Vaga de transportistes

Un pensament ràpid, potser poc racionalitzat, però ho he de dir. Com acabar amb la vaga? Que el govern no els cedeixi res del que demanen i que els treguin de les carreteres de la mateixa manera que s'hi han posat: per la força.

La llibertat d'uns s'acaba on comença la dels demés. Dos vídeos dels piquets informatius:

http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7446906.stm

http://www.youtube.com/watch?v=qb4haOXLWk8&feature=related

PD> L'època del petroli fàcil i barat s'ha acabat, i no només pels transportistes. Però això ja és un altre tema.