Quimiotaxis

Recentment m’han passat dos textos que aprofitaré per citar. El primer: Quimiotaxis

Interessant perspectiva! Agradable i enriquidora lectura després de la
qual mires el món amb uns altres ulls 🙂

Però ja sabeu que a vegades m’agrada donar la volta a les coses, ni que
sigui per suscitar una mica de debat… 😉 Al final parla de
‘perdurabilidad’, ‘autoperpetuar’ i ‘mejorarse a si mismo’. Així quin
sentit té el Big Bang? I quin sentit tindrà el pròxim Big Bang? Em
refereixo a la teoria de que l’univers és contrau i s’expandeix
contínuament. Potser s’expandeix mentre es va autoconeixent, i quan ja
ho sap tot ho fa desaparèixer? Perquè? No li agrada el que veu? No hi
veu solució i decideix tornar a començar? Infinites perspectives 😛

Per altra banda m’ha fet gràcia, i fins i tot m’ha sorprès, veure que
l’autor és de Trujillo, un poble amb gent no massa il•luminada i més
aviat tancada i hostil. Segurament per la impossibilitat de
comunicar-s’hi és capaç d’aïllar-se i escriure de manera tan
enriquidora com ho fa en aquest article. Això si, el poble és preciós i
la posta de sol sobre els camps d’Extremadura molt inquietant; segur
que l’ajuden a inspirar-se!

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.