Avui em permeto la llibertat d’utilitzar una curta editorial de Sobirania i Progrés, que m’ha agradat per la seva visió des del realisme i no tant des de l’idealisme. Una ràpida reflexió amb la que perdre-hi uns minuts del nostre estressant dia a dia.

"Sovint ens queixem que els catalans ens emmirallem excessivament en el País Basc, la realitat del qual poc o res té a veure amb la nostra. I sens dubte la queixa té la seva raó de ser. Però, per una vegada, el que acaba de passar en relació al País Basc té un impacte directe sobre nosaltres com a nació: el Tribunal Constitucional espanyol ha prohibit la consulta que el lehendakari Ibarretxe pretenia adreçar al seu poble sobre el conflicte basc. Tot i no ser vinculant, el TC assegura que aquest detall és "completament irrellevant", que la consulta suposa una amenaça a la sobirania espanyola i que aquesta és intocable. És a dir, que ni tan sols per preguntar-se a ells mateixos el que volen tenen les mans lliures, els bascos. A més de nega’ls-hi el dret de decidir, li neguen als seus governants el dret a preguntar. Una lliçó que ens ensenya, un cop més, que Espanya no és el Regne Unit ni Canadà, i que la independència només es podrà plantejar en el marc d’una confrontació democràtica amb l’Estat. Dues coses seran imprescindibles en aquest sentit: tenir una majoria social favorable a la sobirania i disposar d’aliats internacionals. El lehendakari i el nacionalisme basc ja estan mans a l’obra en una cosa i en l’altra. El sobiranisme català treballa de valent per consolidar una majoria social a favor de la sobirania, però ha d’establir com a prioritària la tasca d’internacionalitzar el cas català. I ens corre presa, perquè Espanya ja ha deixat clar el que pensa."