Una de les millors sèries de tots els temps tornarà el 2016 i ho farà amb 9 capítols ambientats en l’època actual escrits i produïts pels seus autors originals, David Lynch i Mark Frost, amb tots els capítols dirigits pel primer. És la notícia televisiva de l’any!
Actualització 06/04/2015: Lynch es desmarca del projecte per desacords amb la productora 🙁
Cada començament d’any m’agrada repassar les properes estrenes de cinema, a l’espera d’agradables sorpreses que em facin oblidar els últims mesos de sequera. De les últimes pelis que he vist destacaria la psicodèlica The Doors (8), la necessària The Cove (8) i sorpreses com Moon (9), Celda 211 (8) i fins i tot Avatar (8).
I el 2010 sembla que no pinta malament! En les que hi tinc més esperança són les següents, jutgeu vosaltres mateixos (informació detallada i trailer clicant sobre cada títol):
La cinta blanca (Das weisse Band – Eine deutsche Kindergeschichte) de Michael Haneke, sembla que és una de les seves millors pel·lícules i està actualment en cartellera.
Up In the Air de Jason Reitman, amb George Clooney. Tocs de comèdia i de drama, diuen que és una petita joia (Estrena 22/01/2010)
Invictus de Clint Eastwood, amb Morgan Freeman i Matt Damon. La nova d’Eastwood, una història interessant i molt ben explicada (Estrena 29/01/2010)
En tierra hostil (The Hurt Locker) de Kathryn Bigelow. Per fi arriba a les nostres sales aquesta nova i diferent pel·lícula sobre la guerra d’Iraq, que sense ser moralista sembla que ens copejarà ben fort (Estrena 29/01/2010)
La carretera (The Road) de John Hillcoat, amb Viggo Mortensen. Thriller, ciència-ficció, drama, terror… entreteniment en estat pur de la que sembla una gran adaptació de l’aclamada novel·la (Estrena 05/02/2010)
Precious de Lee Daniels. Sense director ni actors coneguts sembla que pot ser una de les sorpreses de l’any (Estrena 05/02/2010)
Un hombre soltero (A single man) de Tom Ford, amb Colin Firth i Julianne Moore. Gran treball d’en Colin diuen, i el trailer em crida l’atenció (Estrena 12/02/2010)
El hombre lobo (The Wolf Man) de Joe Johnston, amb Benicio Del Toro, Hugo Weaving i Anthony Hopkins. Els actors perfectes per interpretar aquesta història de sang, misteri i estètica interessant (Estrena 12/02/2010)
I’m Not There de Todd Haynes, amb Christian Bale, Cate Blanchett, Heath Ledger, Julianne Moore. Per a fans i no fans de Bob Dylan! (19/02/2010)
Shutter Island de Martin Scorsese, amb Leonardo DiCaprio, Mark Ruffalo, Ben Kingsley. Sembla que per fi s’acosta un bon thriller dels que et deixen clavat a la butaca (Estrena 19/02/2010)
Un profeta (Un prophète) de Jacques Audiard. Deixant a part els premis europeus recollits, a mi el trailer i les crítiques m’atrauen i molt (Estrena 26/02/2010)
An Education de Lone Scherfig. M’agraden les pel·lícules que reinventen un tema que ens pot semblar repetitiu, i sembla que aquesta ho fa d’una forma excel·lent. Apunta a ser una d’aquelles petites pel·lícules que es fan grans dins nostre (Estrena 26/12/2010)
Fish Tank de Andrea Arnold. Cinema social, cinema europeu, i del bo (Estrena 12/03/2010)
Ciudad de vida y muerte (Nanking Nanking) de Lu Chuan. Els adjectius que li posen els afortunats que l’han vist la converteixen en una pel·lícula bèl·lica imprescindible (Estrena 26/03/2010)
Origen (Inception) de Christopher Nolan, amb Leonardo DiCaprio, Michael Caine, Ellen Page. El % d’obres d’art fetes per d’aquest director és impressionant, serà capaç d’aguantar el ritme? (Estrena 23/07/2010)
Entre d’altres coses, també m’he de posar al dia del cine. No sé vosaltres però jo estic enganxat a FilmAffinity, una web on pots crear el teu perfil cinèfil votant les pel·lícules i a partir d’aquí se t’assignen unes “ànimes bessones”, o sigui, altres persones amb els mateixos gustos que tu. Això et permet rebre recomanacions, o al veure la fitxa d’una pel·lícula saber la nota que gent amb els teu perfil li ha donat. Té moltes altres avantatges, com crear llistes personalitzades, veure completes fitxes i crítiques, trailers, … proveu-ho i si us registreu passeu-me el vostre usuari (el meu és Dimas_sc).
La meva llista de pròximes estrenes que no em vull perdre s’està engrandint. De les estrenes d’aquesta setmana estava esperant ansiosament “Hacia rutas salvajes” (Fitxa – Trailer). També sembla interessant “4 meses, 3 semanas y 2 días” (Fitxa – Trailer), diuen que la millor pel·lícula europea de l’any 2007.
De totes maneres encara em queden per veure algunes anteriors que aguanten en cartellera, com “En el valle de Elah”, “Expiación – Más allá de la pasión”, “Viaje a Darjeeling”, “Caramel”, “Lejos de ella”, “This Is England” o “XXY”.
Títol original:Lord of War (2005, Andrew Niccol, França/EUA)
Vista el 07/07/2006 a Girona
Comentari: Rodada en un format “estàndard americà”, darrera d’aquesta gran pel·lícula s’hi amaga una forta crítica al comerç d’armes i a tot el que l’envolta. Explicada amb forta ironia, barrejant ficció amb realitat i amb un protagonista menyspreable, ens deixa clavats a la butaca amb una barreja d’emotivitat, ràbia, odi i frustració. Es tan impactant com real i no veure-la és tapar-nos els ulls davant la nostra societat. Imprescindible.
Títol original:The United States of Leland Puntuació: 5/5 Vista el 03/11/2005 a Girona (Cinemes Oscar) El millor: La interpretació, la banda sonora i les reflexions “pessimistes” del protagonista. El pitjor: Per mi res, però alguns es queixen que els flashbacks costen de situar.
Bé, són molts dies sense escriure res, no sé ben bé per quin motiu. Potser és que les coses passen massa ràpidament i no vull adonar-me’n, però aquestes canvien i ningú ho pot evitar. Fer el buit en mi no farà que el món deixi de girar fins que decideixi quins camins vull agafar.
Avui he tornat a mirar ‘Mi vida sin mi’. I dic que hi he tornat perquè ja ho havia fet; al cinema i compartint-la amb una persona de les que la fan encara més especial. És d’aquelles pel·lícules que et desperten, que et fan ascendir quilòmetres cap al cel en pocs segons i et permeten mirar avall, amb objectivitat i amb un criteri que sense voler anem oblidant. És una de les flors d’aquest petit jardí que ja poques persones s’adonen que existeix.
I precisament quilòmetres i quilòmetres són els que recorreré a principis d’agost, quan voli cap a Suècia i, des d’allà , recorri paratges impossibles en busca d’Ítaca.