Arxiu de la categoria: Diari

Hivern truncat

M’havia de passar l’hivern en el que per fi m’havia decidit a comprar un equip complet de snowboard i gaudir cada cap de setmana d’aquest esport. I havia de ser per una caiguda més aviat estúpida, no fent el boig o realitzant operacions arriscades, el que m’hauria servit de justificant. Si, algun dia m’havia de tocar a mi, però no era aquest. Potser és això el que més m’emprenya.

El cas és que estic escrivint amb una mà, la dreta, perquè l’altra s’ha quedat sense el 4rt metacarpià, o si més no sense poder-lo utilitzar. Què significa això? Es pot resumir amb uns 40 dies de baixa, això si finalment no he de passar pel quiròfan, cosa que decidiran el pròxim dimarts.

Actualització: Al final m’he salvat de la intervenció, però no són 40 dies sinó com a mínim 50 els que estaré amb el guix 🙁

20060218_4metacarpia.jpg

Snowboard i llibertat

Snowboard i llibertat crec que resumeix perfectament les sensacions d’aquest cap de setmana. Tan sols va ser un dia, quan ahir diumenge ens vam escapar a Font Romeu, però ens va acompanyar un dia perfecte i vam tornar a gaudir d’aquesta estranya barreja d’agressivitat, adrenalina i una bona dosi de silenci i tranquil·litat. Això, en bona companyia, el converteix en un d’aquells dies que transmeten més ganes de viure i aprofitar el dia a dia. El relax posterior és indescriptible, i més acompanyat d’una llarga dutxa calenta i un nou capítol de Porca Misèria (de la qual ja n’escriuré més detalladament, perquè s’ho mereix).

La part negativa? Que ara toca esperar 5 dies per tornar-hi 😉 Amb una mica de sort el dissabte que ve altre cop a França, i per acabar la jornada una sessió de Jeff Mills al Blau (Girona).

Girona nevada

Amb moltes coses pendents per explicar al blog, avui me’n vaig a dormir amb aquesta imatge de Girona. La fotografia l’he feta ara mateix des de la finestra de la meva habitació, a les 3 de la matinada. La nevada ens ha sorprès no fa gaire, sortint del cine, i fent que la tornada amb cotxe hagi estat tota una aventura. Bona nit, Catalunya nevada.

Aviat, aquí:

– Crònica i fotografies del viatge a Portugal
– Recomenacions de pel·lícules com Jarhead i Crash
– I tot el que em permeti la mandra que em fa últimament escriure ;P

ACTUALITZACIÓ: Fotos i vídeos de la nevada del març del 2010 a aquesta entrada.

Tinc por

Avui podria parlar de moltes coses que han passat durant aquest temps: el viatge a Escandinàvia, el començament a la UOC, llocs visitats i festes gaudides… Però ja res d’això té importància.

Ahir vaig prendre una decisió que, lluny de saber si era l’encertada o no, m’ha deixat buit per dins. A vegades hem de tirar endavant idees que ens semblen contradictòries i que sabem que ens faran molt mal, i ara m’ha tocat a mi.

He fet bé? Si.
Me’n penedeixo? També.

Si cal reconeixeré l’error i lluitaré per corregir-lo, però aquest pas l’havia de fer, era el moment.

Potser demà  l’horitzó serà  més clar…
Aguantarem el fred…
I esperarem fins que el bon temps tornarà.
Aguantarem el fred…
I esperarem fins que un dels dos pugui parlar.

“Sopa de Cabra – Bloquejats”

T'es

ti

mo

El mar

Cadaques

Una de les coses bones que té l’estiu és poder gaudir del mar i les nostres costes. I no em refereixo anar a la platja a prendre el sol i fer un banyet…

Sortida amb kayac Palamós-Calella (3h, de dia) : Navegar a pocs metres de la costa, passar entre mig dels esculls i entrar a les coves… un luxe.

Vela : El cap de setmana passat vam agafar un veler model Vision amb l’Uri i en Marc a l’Escala. Navegar amb la força del vent, penjar-se d’un costat tocant l’aigua a gran velocitat, allunyar-se de la costa i contemplar noves perspectives i paisatges… és tot un món.

Sortida amb kayac al Cap de Creus una nit de lluna plena (3h, de nit) : Aquest dimecres l’escola de vela de Cadaqués ha organitzat, com cada nit de lluna plena, una sortida per a 20 persones, entre les quals, la Núria i jo. Una nit molt especial: navegar de nit a la llum de la lluna amb kayacs de dues persones… de fons, Cadaqués il·luminat, al fons, el far sobre la cala de sa Saboia. Tardem poc més de 20 minuts en arribar-hi, deixem els kayacs i prenem un bany en una cala preciosa. Tot seguit arribem caminant fins al far, on ens espera una vista difí­cil de descriure, la lluna més propera i un vent càlid; tot plegat, desperta un sentiment de força, optimisme i de vida que permet aïllar-te de la vida accelerada que estem obligats a portar. Aprofitem per sopar els entrepans que portàvem, acompanyats d’un tall de meló a que ens conviden i d’un cremat que dóna l’energia i la calor necessària per tornar. Fes-me cas, prova-ho: quan s’acosti una nit de lluna plena truca al 972259029 i informa’t.

Aquest cap de setmana, però, serà més tranquil. Intentaré quedar-me a casa per preparar a fons el viatge a Suècia, tot i que no descarto alguna escapada a la platja 😛 Si, ja trobo a faltar la mar…