Tot i la sequera de viatges d’aquest últim any, en part per temes de feina, en part per falta d’estabilitat pròpia, he anat fent alguna escapada. La més recent ha estat a Dublí­n, del 2 al 5 d’aquest mateix mes, en companyia de la Núria i l’Oriol; i l’objectiu principal era fer una visita a en Marc i la Gemma, que fa uns mesos que hi estan vivint.

Per a qui li interessi, parlaré una mica sobre aquesta ciutat. Era el segon cop que hi anava, tot i que reconec que no en recordava gaire. Si, és la capital d’Irlanda, però diuen que és la zona menys irlandesa per la forta influència anglesa que ha tingut. I ho puc afirmar, si el que busqueu són bells paisatges, pobles encantadors envoltats d’infinits prats verds i perillosos penya-segats, desvieu-vos cap a l’oest i el sud; ho trobareu.

Dublí­n manté en part la característica i amable personalitat irlandesa, a més de ser la capital de la Guiness i el Jameson (i també dels seus més fervents seguidors). Hi destaca el riu Liffey -que la parteix en dos-, el mogut barri del Temple Bar -ple de contrastos i bon ambient-, la gran universitat monumental, els agradables parcs urbans, però per sobre de tot, els pubs i la seva gent. De fora semblen petits locals foscos i acollidors, i alguns ho són, però d’altres de petits no en tenen res. En entrar-hi la temperatura es converteix en la ideal, la mísica t’aporta una barreja de melancolia i xauxa, la gent amplia encara més el seu somriure, i tot plegat et fa oblidar del mal temps que fa a fora i t’obliga a quedar-t’hi una bona estona. El món podria esclatar en flames, però els pubs irlandesos seguirien al mateix ritme, sense immutar-se.

He publicat algunes fotos a la galeria (pocs interiors, el trípode es va quedar a casa…)

El pròxim dimarts 10 de gener marxem amb la Núria a fer una ruta fins a Portugal amb cotxe. La idea és estar-hi
entre 10 i 15 dies, sent bastant flexibles pel que fa dates i camins a seguir. En principi la idea és aprofitar el trajecte per
visitar les magnífiques ciutats de Saragossa, Toledo o Mèrida, i a Portugal centrar-nos en les zones de Lisboa, El Alentejo i El Algarve, o sigui les menys industrialitzades. Depenent del temps seria interessant endinsar-se a Estremadura y Ribatejo o fins i tot pujar una mica més.

De totes maneres tot està per definir. Amb diferents guies a mà, principalment la Lonely Planet, anirem decidint dia rere dia. Dir, que fins ara era partidari de la guia Trotamundos, però aquest cop li donarem una oportunitat a l’altra gran, la Lonely. Sigui com sigui l’idea és gaudir de la Portugal en plena temporada baixa, de la seva gent, la costa solitària i la divertida vida urbana. I com no, aprofitar la seva varietat de colors per aconseguir unes bones fotografies. Evidentment, acceptem recomanacions!

A la tornada en publicaré un resum a la Galeria fotogràfica, on per cert, ja s’hi poden trobar els de Noruega/Suècia i la Vall d’Aran. Mica en mica també hi aniran apareixent els antics viatges (Escòcia, Irlanda, França, Alemanya) i les
diferents escapades pel nostre país.

Tot i fer tard, faré una petita crònica del viatge a Milà  i voltants.

On: Milà , Monza i Como (Itàlia)
Quan: 25-28 d’octubre, 2005
Qui: Joan, Jordi, Marc, Uri, jo (Dimas), i a qui anàvem a veure, Andreu.
Com: S’hi pot anar amb Ryanair, que et deixa a l’aeroport de Bèrgam, a 1h amb autobús de Milà .
Preus: Similars als de Barcelona, potser una mica més cars.

Milà , segona capital de la moda i el disseny després de París, la segona ciutat italiana més gran després de Roma. Hi destaca el Duomo, la gran catedral gòtica. Quan hi vàrem anar estava tota coberta d’una façana d’obres i publicitat variada, així­ que no vam poder gaudir massa del seu espectacular marbre blanc. També és imprescindible passejar per les galeries Vittorio Emanuele II, al costat mateix del Duomo, i deixar-se portar pel seu ambient i les seves botigues. El mateix dia vam anar a veure el castell dels Sforza -nosaltres no vam poder fer-ho, però deu valer la pena demanar una visita guiada amb antelació, així­ com el museu d’art contemporani. D’aquesta ciutat me n’emporto una imatge agradable, amb passejades pels seus carrers, els seus tramvies i, com no, l’ambient d’alt standing d’algunes zones, sobretot d’alguns pubs i discoteques plenes de models.

Els altres dos dies vam visitar Monza i Como. La primera és una ciutat que, a més d’organitzar una gran premi de Fórmula 1, té un bonic nucli antic i una romàntica passejada per un barri residencial, presidit pel castell reial i el seu immens jardí. De la segona no en puc dir gran cosa, ja que només vam poder estar-hi mitja hora per no perdre l’avió de tornada.