Pròxim destí: Portugal

El pròxim dimarts 10 de gener marxem amb la Núria a fer una ruta fins a Portugal amb cotxe. La idea és estar-hi
entre 10 i 15 dies, sent bastant flexibles pel que fa dates i camins a seguir. En principi la idea és aprofitar el trajecte per
visitar les magnífiques ciutats de Saragossa, Toledo o Mèrida, i a Portugal centrar-nos en les zones de Lisboa, El Alentejo i El Algarve, o sigui les menys industrialitzades. Depenent del temps seria interessant endinsar-se a Estremadura y Ribatejo o fins i tot pujar una mica més.

De totes maneres tot està per definir. Amb diferents guies a mà, principalment la Lonely Planet, anirem decidint dia rere dia. Dir, que fins ara era partidari de la guia Trotamundos, però aquest cop li donarem una oportunitat a l’altra gran, la Lonely. Sigui com sigui l’idea és gaudir de la Portugal en plena temporada baixa, de la seva gent, la costa solitària i la divertida vida urbana. I com no, aprofitar la seva varietat de colors per aconseguir unes bones fotografies. Evidentment, acceptem recomanacions!

A la tornada en publicaré un resum a la Galeria fotogràfica, on per cert, ja s’hi poden trobar els de Noruega/Suècia i la Vall d’Aran. Mica en mica també hi aniran apareixent els antics viatges (Escòcia, Irlanda, França, Alemanya) i les
diferents escapades pel nostre país.

Prova videpost: Mare de Déu del Mont

Llegint aquest article sobre videoposts a tintachina m’he animat a provar-ho. En aquest cas, he fet la prova amb una petita grabació feta a mitjans de desembre des de la terrassa del restaurant situat a la Mare de Déu del Mont (Girona). La vista és esplèndida i totalment recomanable, només espatllada per les antenes de la vessant est.

Milà , Monza i Como (Itàlia) – Tardor 2005

Tot i fer tard, faré una petita crònica del viatge a Milà  i voltants.

On: Milà , Monza i Como (Itàlia)
Quan: 25-28 d’octubre, 2005
Qui: Joan, Jordi, Marc, Uri, jo (Dimas), i a qui anàvem a veure, Andreu.
Com: S’hi pot anar amb Ryanair, que et deixa a l’aeroport de Bèrgam, a 1h amb autobús de Milà .
Preus: Similars als de Barcelona, potser una mica més cars.

Milà , segona capital de la moda i el disseny després de París, la segona ciutat italiana més gran després de Roma. Hi destaca el Duomo, la gran catedral gòtica. Quan hi vàrem anar estava tota coberta d’una façana d’obres i publicitat variada, així­ que no vam poder gaudir massa del seu espectacular marbre blanc. També és imprescindible passejar per les galeries Vittorio Emanuele II, al costat mateix del Duomo, i deixar-se portar pel seu ambient i les seves botigues. El mateix dia vam anar a veure el castell dels Sforza -nosaltres no vam poder fer-ho, però deu valer la pena demanar una visita guiada amb antelació, així­ com el museu d’art contemporani. D’aquesta ciutat me n’emporto una imatge agradable, amb passejades pels seus carrers, els seus tramvies i, com no, l’ambient d’alt standing d’algunes zones, sobretot d’alguns pubs i discoteques plenes de models.

Els altres dos dies vam visitar Monza i Como. La primera és una ciutat que, a més d’organitzar una gran premi de Fórmula 1, té un bonic nucli antic i una romàntica passejada per un barri residencial, presidit pel castell reial i el seu immens jardí. De la segona no en puc dir gran cosa, ja que només vam poder estar-hi mitja hora per no perdre l’avió de tornada.

El Mundo de Leland

Clica aquí per veure'n tota la informació

Títol original: The United States of Leland
Puntuació: 5/5
Vista el 03/11/2005 a Girona (Cinemes Oscar)
El millor: La interpretació, la banda sonora i les reflexions “pessimistes” del protagonista.
El pitjor: Per mi res, però alguns es queixen que els flashbacks costen de situar.

Nova 4agost.net

Estic treballant en la nova 4agost.net. Tinc moltes idees però poc temps, així que molt de mica en mica s’anirà ompilnt de contingut…

Tinc por

Avui podria parlar de moltes coses que han passat durant aquest temps: el viatge a Escandinàvia, el començament a la UOC, llocs visitats i festes gaudides… Però ja res d’això té importància.

Ahir vaig prendre una decisió que, lluny de saber si era l’encertada o no, m’ha deixat buit per dins. A vegades hem de tirar endavant idees que ens semblen contradictòries i que sabem que ens faran molt mal, i ara m’ha tocat a mi.

He fet bé? Si.
Me’n penedeixo? També.

Si cal reconeixeré l’error i lluitaré per corregir-lo, però aquest pas l’havia de fer, era el moment.

Potser demà  l’horitzó serà  més clar…
Aguantarem el fred…
I esperarem fins que el bon temps tornarà.
Aguantarem el fred…
I esperarem fins que un dels dos pugui parlar.

“Sopa de Cabra – Bloquejats”

T'es

ti

mo

El mar

Cadaques

Una de les coses bones que té l’estiu és poder gaudir del mar i les nostres costes. I no em refereixo anar a la platja a prendre el sol i fer un banyet…

Sortida amb kayac Palamós-Calella (3h, de dia) : Navegar a pocs metres de la costa, passar entre mig dels esculls i entrar a les coves… un luxe.

Vela : El cap de setmana passat vam agafar un veler model Vision amb l’Uri i en Marc a l’Escala. Navegar amb la força del vent, penjar-se d’un costat tocant l’aigua a gran velocitat, allunyar-se de la costa i contemplar noves perspectives i paisatges… és tot un món.

Sortida amb kayac al Cap de Creus una nit de lluna plena (3h, de nit) : Aquest dimecres l’escola de vela de Cadaqués ha organitzat, com cada nit de lluna plena, una sortida per a 20 persones, entre les quals, la Núria i jo. Una nit molt especial: navegar de nit a la llum de la lluna amb kayacs de dues persones… de fons, Cadaqués il·luminat, al fons, el far sobre la cala de sa Saboia. Tardem poc més de 20 minuts en arribar-hi, deixem els kayacs i prenem un bany en una cala preciosa. Tot seguit arribem caminant fins al far, on ens espera una vista difí­cil de descriure, la lluna més propera i un vent càlid; tot plegat, desperta un sentiment de força, optimisme i de vida que permet aïllar-te de la vida accelerada que estem obligats a portar. Aprofitem per sopar els entrepans que portàvem, acompanyats d’un tall de meló a que ens conviden i d’un cremat que dóna l’energia i la calor necessària per tornar. Fes-me cas, prova-ho: quan s’acosti una nit de lluna plena truca al 972259029 i informa’t.

Aquest cap de setmana, però, serà més tranquil. Intentaré quedar-me a casa per preparar a fons el viatge a Suècia, tot i que no descarto alguna escapada a la platja 😛 Si, ja trobo a faltar la mar…

Mi Vida sin Mi

Mi Vida sin Mi

Bé, són molts dies sense escriure res, no sé ben bé per quin motiu. Potser és que les coses passen massa ràpidament i no vull adonar-me’n, però aquestes canvien i ningú ho pot evitar. Fer el buit en mi no farà que el món deixi de girar fins que decideixi quins camins vull agafar.

Avui he tornat a mirar ‘Mi vida sin mi’. I dic que hi he tornat perquè ja ho havia fet; al cinema i compartint-la amb una persona de les que la fan encara més especial. És d’aquelles pel·lícules que et desperten, que et fan ascendir quilòmetres cap al cel en pocs segons i et permeten mirar avall, amb objectivitat i amb un criteri que sense voler anem oblidant. És una de les flors d’aquest petit jardí­ que ja poques persones s’adonen que existeix.

I precisament quilòmetres i quilòmetres són els que recorreré a principis d’agost, quan voli cap a Suècia i, des d’allà , recorri paratges impossibles en busca d’Ítaca.

És estrany, però em sento una mica més viu.

Viatjar, Fotografia, Esports d'aventura, Música, Muntanya, Cinema, Natura, Tecnologia… VIURE