Actualització: hem fet una petita guia de viatge d’Indonèsia recollint la nostra experiència.
Diumenge 23 de juliol a les 8 del matí, després de l’últim esmorzar de fideus i fruites al Duta Garden, pugem a la minivan de 12 places que ens portarà al peu del volcà Bromo en unes 12 hores. Pel camí recollim una jove parella belga, una altra de Canadà i una curiosa família suïssa (el pare és indonesi i viu aquí, i la dona i la filla el visiten de tant en tant). Parem i dinem tots junts i des de llavors anem comentant l’experiència. Amb algunes parades més per poder anar al bany i algun cop de cap, el viatge no se’ns fa pesat, anem còmodes i la temperatura és agradable.
El camí ens fa reflexionar altra vegada sobre el trànsit a Indonèsia. A Yogyakarta ja ens hi vam començar a acostumar i al final no teníem gairebé cap ensurt tot i fer avançaments impossibles, passar a molt poca distància d’altres vehicles o veure venir algú en sentit contrari. Descobrim que hi ha una mica d’ordre dins el caos i que el clàxon és un dels secrets.
Després d’una parada tècnica on ens informen de l’hotel on va cadascú i d’un canvi de minivan arribem al nostre destí cap a les 10 de la nit, un dels pobles a peu del volcà. És una habitació molt senzilla on l’aixeta del bany no deixa de rajar, però és tard, estem cansats i hem d’aprofitar les 4 hores que dormirem.
A les 3:45h del matí ja estem preparats fora de l’hotel esperant que un jeep ens vingui a buscar per pujar-nos al punt des d’on veurem sortir el sol. Després d’una bona estona veient com els jeeps anaven pujant plens i ningú ens avisa, per fi tenim el nostre. És negra nit i passem per camins pedregosos i fortes pujades. Al cap d’una estona el jeep s’atura. El camí està saturat i el conductor ens fa entendre amb el poc anglès que sap que hem de continuar a peu. Baixem i comencem a caminar amunt amb la llum de la lluna sense tenir idea del tram que ens falta per arribar.
Després d’uns 20 minuts d’una bona pujada veiem un espai ple de gent i aconseguim fer-nos un lloc a primera fila. Estem temptats de canviar de lloc quan ens diuen que el volcà que tenim davant no és el Bromo però decidim quedar-nos perquè amb Bromo o sense el sol sortirà per aquest costat. El paisatge és un espectacle i un volcà perfectament cònic va sorgint entre un mar de boira. La Cristina no pot resistir comprar-se una panolla a la brasa i quan ja estem a punt de marxar atrevessem una munió de gent i descobrim un paisatge encara més espectacular: el Bromo fumejant i dos volcans més apareixen al mig d’un desert de cendres. En aquest cas la curiositat ha jugat a favor nostre.
Després de les fotos de rigor agafem el jeep i ens porta a viure en primera persona el paisatge que hem vist abans. Allà uns ginets ens esperen amb cavall per portar-nos fins el cràter, però tenim temps i preferim pujar a peu per aquest paisatge llunar. Pel camí ens anem tapant la cara per no respirar el sofre de la cendra que respirem. Un cop aconseguim arribar a dalt del cràter podem veure per primera vegada en primera persona com és un volcà per dins. Una sola relliscada o una petita empenta de la munió de gent ens pot fer caure rodolant per la forta pendent del cràter i desaparèixer dins el forat fumejant. Crec que quedaríem calcinats molt abans d’arribar al centre de la Terra.
La tornada es produeix amb retards i poca informació, cosa que ens fa posar nerviosos perquè hem d’arribar a Surabaya per poder agafar l’avió a Makassar, a l’illa de Sulawesi. A l’autobús, mentre jo dormia, la Cristina coneix en Firsto: un noi que treballa a les forces aèries, que aprofita per practicar l’anglès i ens convida a provar un aperitiu indonesi de color verd llefiscós banyat amb coco el gust del qual no sabem descriure. Abans de marxar ens demana el nostre correu i contacte al Facebook i no passa una hora que ja el tenim agregat. No ens sorprèn; és una pràctica freqüent demanar el mail als turistes i fer-s’hi fotos.
Arribem puntualment a l’aeroport on ens acomiadem de l’illa de Java. La pròxima etapa ens portarà a visitar els Tana Toraja a l’estranya illa de Sulawesi.