Arxiu d'etiquetes: yogyakarta

Indonesia: Yogyakarta, la jungla urbana (20-22 juliol)

Actualització: hem fet una petita guia de viatge d’Indonèsia recollint la nostra experiència.

Quan érem a l’aeroport de Kumai esperant l’avió per marxar de l’illa vam tenir la sensació que el terra es movia i vam estar així durant tot el dia, era com si encara anéssim amb barca. Allà vam coincidir amb gent que ens havíem trobat durant la ruta pel parc natural, entre els quals en Jaume i la Montse de Granollers. Ells agafaven el mateix avió cap a Semarang i després per arribar fins a Yogyakarta ja tenien contractat un guia que els recolliria a l’estació. En aterrar a l’illa de Java ens van oferir d’aprofitar que el seu cotxe era gran per anar amb ells, i el guia no s’hi va oposar. Era perfecte, i no pels diners que ens podíem estalviar sinó perquè vam aprofitar el trajecte per visitar el temple de Borobodur, que nosaltres teníem pensat visitar l’endemà.

Borobodur és un dels temples budistes més coneguts i l’atracció turística més visitada de la zona, patrimoni de la humanitat. El temple té forma de piràmide i el seu guia, en Kun, ens explicava amb detall històries dels diferents nivells. A l’últim nivell 72 campanes amagaven cadascuna un Buda i era realment imponent. Després de visitar un Buda de 3m d’alçada temple vam arribar a Yogyakarta on ens vam acomiadar de la Montse i en Jaume, i per acabar-ho d’arrodonir el seu xófer ens va deixar just davant del nostre hotel. Ens van oferir també continuar la ruta amb ells i marxar al cap de dos dies cap al Bromo, però vam decidir que preferíem quedar-nos més temps a la ciutat.

El Duta Garden era un petit hotel molt acollidor: les seves habitacions estaven al voltant d’un pati tropical amb piscina, tot molt cuidat, com un oasis al mig de la ciutat. Només d’arribar ens van portar un te i una pasta que ens vam prendre descalços a la nostra terrassa. L’endemà teníem el despertador a les 8 però vam acabar esmorzant a les 10 i marxant a les 12, tot i així vam tenir temps d’entrar al Kraton (palau del sultan de Yogia), el palau de l’aigua i de visitar el mercat d’ocells. De fet no era només d’ocells, hi havia tot tipus d’animals engabiats: ratpenats, mussols, dragons, mil peixos diferents, mones, insectes vius per donar als ocells, gossos i gats… Era impressionant però ens va deixar un regust amarg ja que era trist pensar que els havien tret d’un entorn tant ric com el que té el país per tenir-los engabiats i malvivint.

Per moure’ns d’un lloc a un altre no només caminàvem, també ens vam animar a provar un bekah: un tricicle on el conductor pedala (alguns afortunats van motoritzats) i els passatgers van davant encabits en un seient de dues places. Al nostre li devíem sortir a compte perquè ens anava esperant allà on anàvem, fins i tot va dir que l’endemà al matí també ens vindria a buscar a l’hotel. Abans d’anar a dormir vam estar una estona a la piscina, ens ho mereixíem!

El matí següent vam reservar un pack per sortir l’endemà cap al volcà Bromo, i també vam lligar l’avió que ens portaria 3 dies després cap a l’illa de Sulawesi. Després de passejar pel carrer principal de la ciutat, el Malioboro, ple de botiguetes i mercats, vam agafar un bus públic cap al temple de Prambanan, a mitja hora de la ciutat. Durant el trajecte ens van apadrinar una dona i la seva fillaNo era una sola construcció sinó un conjunt de “petits” temples budistes. Vist des de lluny era més imponent que el de Borobodur i estèticament preciós. Després d’una bona passjada i abans de pujar al bus de tornada ens va enganxar una tormenta que ens va deixar xops, i combinat amb la temperatura gèlida de l’autocar vaig acabar amb un bon refredat. Abans de tornar a l’hotel vam anar a recollir la roba que havíem deixat a una bugaderia on per menys de 2€ ens la van deixar millor del que la teníem a casa.

Sabíem que Indonèsia era poc turística però pensàvem que al arribar a Yogia la cosa canviaria, i no va ser així. L’ambient ens va agradar molt, trobàvem poquíssims turistes, la gent d’allà era molt maca i ens ajudava contínuament i a més a més els comerciants no eren empalagosos. Això si, vam començar a tenir dubtes sobre si acabaríem atrevint-nos a llogar una moto durant el viatge.

La primera etapa a la selva, la segona a la ciutat, i ara toca el Bromo!